“We now live in a time of endless possibilities. More has
been learned about the treatment of the human body in the last five years that was
learned in the previous 500. 20 years ago, 39 was the number of years a man
could expect from his life. Today, it is more than 47.”
Posem-nos en context: som a Nova York l’any 1900. Una
ciutat infestada d’immigrants, on els conductors de les ambulàncies (carruatges
tirats a cavalls) somien en comprarse un dels primer cotxes (elèctrics; en
aquella època els més populars, per davant dels de vapor o benzina), on el
matrimoni interracial constitueix una aberració, i les persones poden morir per
culpa d’una hernia inguinal.
Qui pronuncia les primeres frases d’aquest post és el
nostre particular heroi, el doctor John Thackery, cirurgià a l’Hospital The Knickerbocker.
The Knick és la seva historia, però també la del administrador Barrow, un entranyable
estafador, la germana Harriet, una mena de Dexter en femení (llevadora de dia, avortista
de nit), la Cornelia Robertson, filla del ric benefactor de l’hospital, una
dona atrapada en un món d’homes, o l’Algernon Edwards, el cirurgià negre
atrapat en un món de blancs.
The Knick és la sèrie que obligaria
a veure als meus estudiants si fos professora d’història contemporània. Més d’un
dia m’he trobat precipitant-me a la Viquipèdia després de veure un capítol, per
comprovar la versemblança del que s’hi explica i buscar informació sobre temes
com la placenta prèvia, la historia de la cocaïna o esbrinar quan es van descobrir
que hi ha més d’un grup sanguini.
Un altre dels encerts de
la sèrie és envoltar-se d’elements actuals, per exemple, la música (electrónica)
o la manera col·locant la càmera “a lo breaking bad”. Que situem una historia en
el passat no vol dir que haguem d’explicar-la amb sistemes tradicionals.
A veure, tampoc vull enganyar
ningú: The Knick és gris, gore, depriment i malaltissa. Els conflictes no solen
acabar bé i els personatges pateixen, pateixen molt. Si el que t’agrada son les
comèdies xorres amb molt de coloraines, tipus Pushing Daisies, dubto que t’agradi aquesta
sèrie. Ara, si ets un fan de Tarantino i eres fan de House, dóna-li una oportunitat
a The Knick.
